No permitas que el infierno arda en tu corazón,
ni las palabras crueles lastimen tu dulce oído.
Jamás que su mano se pose sobre tí como golpiza,
ni que el hedor de sus actitudes ahuyenten tus aromas de flor.
Pues si todo permites, él, quien se cree tu dueño y señor
acabará con la dignidad con que has nacido bellamente.
Jamás perdones actitudes necias que solo dañarán tu ser
que maltrecho vagará en la oscuridad de tus frescas heridas.
Anímate a gritar que estas viva, y revélate contra su odio.
Su locura no es pasajera, durarára lo que tú le permitas
y si crees que es mentira, pregúntale a tus hijos por sus lágrimas,
así podrás secar las tuyas, renuciando a una vida de dolor y engaño.
Porque si mujere eres y bendita te han conecibido, no idolatres
a quien te hiere, te humilla y amilana en un mundo salvaje.
Ponte de pie hermosa mujer, derriba esos muros, enciende tu magia,
que el ser valiente es obra de tu propia alma, que nadie te hiera
Que no te espante el silencio...busca el sol que dentro de tí, te llama
Beatriz Liliana Esliman
26 nov 2010
23 nov 2010
Manifest violència de gènere
En la setmana de la violència de gènere ICV Sant Adrià volem donar el condol a les famílies de Viktorya, Cristina, Fatna, Farida, Mònica, Andrea, Laila, Niscauris, Sabrina, Saida (la seva filla i el seu fill), i Maria Dolores,víctimes de la violència masclista a Catalunya en aquest any 2010, sense oblidar a totes les altres víctimes del tot el territori espanyol.
Per a nosaltres, la violència masclista, que els homes exerceixen contra les dones pel fet de ser dones, son un dels problemes més greus de les societats actuals.
Davant d’aquest fet, hem elaborat un manifest especialment per aquest dia, que llegirem el proper dia 25 a la Plaça Maria Grau de Sant Adrià de Besós.
MANIFEST CONTRA LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE - 25 DE NOVEMBRE 2010
En aquest dia Iniciativa per Catalunya Verds, volem expressar el nostre condol a les famílies de les víctimes assassinades a les mans de la seva parella.
La violència de gènere constitueix una xacra a la nostra societat. Un atemptat contra els drets humans i la dignitat de les persones que no permet avançar a la societat pel camí del benestar i social que tots desitgem
Volem recordar a totes les persones que d’una manera o altre pateixen violència de gènere que diverses institucions treballen per l’eradicació d’aquesta xacra i donar suport al patiment d’aquestes dones i també als seus fills.
Per a prevenir la violència masclista s’ha d’educar en l’ igualtat i en valors. Aquest és el camí que ens portarà a tots, a viure sense cap tipus d’agressions.
En els últims anys des de tots els àmbits s’ha adoptat un paper actiu per acabar amb la violència vers les dones; fomentant totes les mesures que calguin per trobar una solució definitiva a aquest problema. Això suposa un avenç en la conscienciació i sensibilització de la societat.
Des d'Iniciativa per Catalunya creiem que és un esforç el que tots tenim de fer per acabar d’una vegada ja, amb aquest drama molts cops viscut en silenci sense oblidar tampoc qualsevol altre tipus d’agressió sigui qui sigui els que la reben.
Hem avançat però queda molt camí a fer. Cal donar un paper relevant a l’educació i fer que la igualtat d’oportunitats arribi a tots els indrets de la nostra societat.
Perquè cada cop que mor una dona a les mans de la seva parella, mor també, una part de nosaltres
Per a nosaltres, la violència masclista, que els homes exerceixen contra les dones pel fet de ser dones, son un dels problemes més greus de les societats actuals.
Davant d’aquest fet, hem elaborat un manifest especialment per aquest dia, que llegirem el proper dia 25 a la Plaça Maria Grau de Sant Adrià de Besós.
MANIFEST CONTRA LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE - 25 DE NOVEMBRE 2010
En aquest dia Iniciativa per Catalunya Verds, volem expressar el nostre condol a les famílies de les víctimes assassinades a les mans de la seva parella.
La violència de gènere constitueix una xacra a la nostra societat. Un atemptat contra els drets humans i la dignitat de les persones que no permet avançar a la societat pel camí del benestar i social que tots desitgem
Volem recordar a totes les persones que d’una manera o altre pateixen violència de gènere que diverses institucions treballen per l’eradicació d’aquesta xacra i donar suport al patiment d’aquestes dones i també als seus fills.
Per a prevenir la violència masclista s’ha d’educar en l’ igualtat i en valors. Aquest és el camí que ens portarà a tots, a viure sense cap tipus d’agressions.
En els últims anys des de tots els àmbits s’ha adoptat un paper actiu per acabar amb la violència vers les dones; fomentant totes les mesures que calguin per trobar una solució definitiva a aquest problema. Això suposa un avenç en la conscienciació i sensibilització de la societat.
Des d'Iniciativa per Catalunya creiem que és un esforç el que tots tenim de fer per acabar d’una vegada ja, amb aquest drama molts cops viscut en silenci sense oblidar tampoc qualsevol altre tipus d’agressió sigui qui sigui els que la reben.
Hem avançat però queda molt camí a fer. Cal donar un paper relevant a l’educació i fer que la igualtat d’oportunitats arribi a tots els indrets de la nostra societat.
Perquè cada cop que mor una dona a les mans de la seva parella, mor també, una part de nosaltres
16 nov 2010
Violéncia de Género.
EN LA SOMBRA
Nadie la entendía. Se sentía sola. Esa falta de comprensión, que no reprochaba ya que ni ella podía explicar su actitud, había hecho que dejase de contar a sus seres más allegados lo qué ocurría en su día a día. Ello y la vergüenza la sumían en el mutismo y en el sufrimiento más absolutos. Sí, sentía vergüenza de sí misma. Tal vez ahora comenzaba a despertar; pero todavía no era capaz de dar el paso que, en el fondo, sabía debía dar.
Las lágrimas derramadas a lo largo de varios años dejaban huella en sus profundos ojos azules, ahora apagados por la tristeza y el dolor; su sonrisa había desaparecido por completo de su expresivo rostro y un abatimiento general se había apoderado de aquella mujer activa, de la que ya no quedaba rastro. Sólo el ruido de la llave en la puerta transformaba ese estado en otro de nerviosismo y miedo.
No todos los días eran malos, no: a veces no oía gritos, a veces no oía quejas, a veces no oía insultos,... incluso, a veces oía una invitación a salir o algún que otro comentario agradable. En estas ocasiones él le recordaba a aquel hombre atractivo, amable y apasionado que había conocido. Cierto que ya no presumía ante sus amistades de su compañía ni tenía detalles como los de antes. Por eso, sólo era un recuerdo, aunque prefería verlo como producto de esa rutina a la que suelen llevar las relaciones largas.
No podía concretar cuándo había empezado su calvario. El primer año de matrimonio fue bueno, si bien- pensándolo ahora- ya presentaba atisbos de lo que llegó a ser: entre veladas divertidas, paseos placenteros, noches ardientes y tardes tranquilas se mezclaban momentos de celos infundados, de complejos inconscientes, de irritaciones caprichosas y de reproches inmerecidos.
Al principio protestaba y se sumergían en estériles discusiones; después, optaba por callar para que reinase la paz; era todo lo que deseaba.
Se iba alejando cada vez más de su familia y amistades, porque a él le desagradaban: sutilmente le demostraba su molestia por una u otra razón y ella no estaba cómoda, así que eligió el bienestar de su pareja. También dejó sus aficiones: los libros que leía a él le parecían ridículos, o al menos, eso decía; ante sus pinturas esbozaba una sarcástica sonrisa que hablaba por sí sola; a sus manualidades no les prestaba atención o simplemente las cambiaba para otro lugar menos visible. Tampoco valoraba su trabajo, al que consideraba falto de responsabilidad, rutinario y simple; ni las tareas del hogar, en las que apenas colaboraba.
Se preguntaba por qué no se percató de todo eso hasta hace relativamente poco tiempo y la respuesta la encontraba en la astucia de su esposo para sentirse superior subestimando a los demás.
Ella era inteligente, pero estaba ciega por el amor que le despertaba ese hombre, y sus atenciones posteriores la seducían, aunque éstas no duraron mucho; pero ya estaba atrapada: mermada su autoestima, anulada como persona y mujer, no podía ya tomar decisiones sin consultarle a él. Su imagen ante sí misma era la de una inútil incapaz de hacer algo bien. Y así, con esa inseguridad, temió sus llegadas a casa, por si algo no le gustaba, y sus quejas consiguientes, que pronto se convertirían en palabras hirientes y ofensivas
¿Por qué soportaba ese martirio?. Tuvo esperanzas de que cambiase, se esforzó en ello; pero todo esfuerzo resultó vano. Ya abría los ojos, ya empezaba a ver la cruda realidad; pero no se atrevía a cortar esa relación que tanto daño le estaba causando: ¿cómo decírselo?, ¿cuál será su reacción?, ¿a dónde iré?, ¿qué haré después?, ¿cómo me quedaré?... Se debatía entre preguntas y contradicciones, entre dudas y recuerdos,...
Sabía que algunos pensaban que lo tenía merecido, ya que era ella la que debía poner fin a esa situación. Sí, sólo ella podía hacerlo y se sentía culpable por permitir que continuase. Llegó a sentir lástima de sí misma y también rabia.
"¿Y si tiene razón y yo lo desilusioné por mi forma de ser, por ser demasiado exigente demandándole atenciones?", "tal vez me merezco esto por no haber sabido comprenderlo".
Su cabeza era un torbellino de ideas y necesitaba pensar con claridad. El hecho de quedarse sin hacer nada, de dejarlo todo como estaba, le producía una fuerte desesperación y el hecho de acabar con su marido le producía extrañeza y miedo.
Pero lo tenía que hacer por ella, por su hijo. Se miraba y no se reconocía,¿ dónde estaba esa muchacha enamorada y llena de ilusiones?.
Tenía que hacerlo porque esa muchacha agonizaba pero aún no estaba muerta…
Nadie la entendía. Se sentía sola. Esa falta de comprensión, que no reprochaba ya que ni ella podía explicar su actitud, había hecho que dejase de contar a sus seres más allegados lo qué ocurría en su día a día. Ello y la vergüenza la sumían en el mutismo y en el sufrimiento más absolutos. Sí, sentía vergüenza de sí misma. Tal vez ahora comenzaba a despertar; pero todavía no era capaz de dar el paso que, en el fondo, sabía debía dar.
Las lágrimas derramadas a lo largo de varios años dejaban huella en sus profundos ojos azules, ahora apagados por la tristeza y el dolor; su sonrisa había desaparecido por completo de su expresivo rostro y un abatimiento general se había apoderado de aquella mujer activa, de la que ya no quedaba rastro. Sólo el ruido de la llave en la puerta transformaba ese estado en otro de nerviosismo y miedo.
No todos los días eran malos, no: a veces no oía gritos, a veces no oía quejas, a veces no oía insultos,... incluso, a veces oía una invitación a salir o algún que otro comentario agradable. En estas ocasiones él le recordaba a aquel hombre atractivo, amable y apasionado que había conocido. Cierto que ya no presumía ante sus amistades de su compañía ni tenía detalles como los de antes. Por eso, sólo era un recuerdo, aunque prefería verlo como producto de esa rutina a la que suelen llevar las relaciones largas.
No podía concretar cuándo había empezado su calvario. El primer año de matrimonio fue bueno, si bien- pensándolo ahora- ya presentaba atisbos de lo que llegó a ser: entre veladas divertidas, paseos placenteros, noches ardientes y tardes tranquilas se mezclaban momentos de celos infundados, de complejos inconscientes, de irritaciones caprichosas y de reproches inmerecidos.
Al principio protestaba y se sumergían en estériles discusiones; después, optaba por callar para que reinase la paz; era todo lo que deseaba.
Se iba alejando cada vez más de su familia y amistades, porque a él le desagradaban: sutilmente le demostraba su molestia por una u otra razón y ella no estaba cómoda, así que eligió el bienestar de su pareja. También dejó sus aficiones: los libros que leía a él le parecían ridículos, o al menos, eso decía; ante sus pinturas esbozaba una sarcástica sonrisa que hablaba por sí sola; a sus manualidades no les prestaba atención o simplemente las cambiaba para otro lugar menos visible. Tampoco valoraba su trabajo, al que consideraba falto de responsabilidad, rutinario y simple; ni las tareas del hogar, en las que apenas colaboraba.
Se preguntaba por qué no se percató de todo eso hasta hace relativamente poco tiempo y la respuesta la encontraba en la astucia de su esposo para sentirse superior subestimando a los demás.
Ella era inteligente, pero estaba ciega por el amor que le despertaba ese hombre, y sus atenciones posteriores la seducían, aunque éstas no duraron mucho; pero ya estaba atrapada: mermada su autoestima, anulada como persona y mujer, no podía ya tomar decisiones sin consultarle a él. Su imagen ante sí misma era la de una inútil incapaz de hacer algo bien. Y así, con esa inseguridad, temió sus llegadas a casa, por si algo no le gustaba, y sus quejas consiguientes, que pronto se convertirían en palabras hirientes y ofensivas
¿Por qué soportaba ese martirio?. Tuvo esperanzas de que cambiase, se esforzó en ello; pero todo esfuerzo resultó vano. Ya abría los ojos, ya empezaba a ver la cruda realidad; pero no se atrevía a cortar esa relación que tanto daño le estaba causando: ¿cómo decírselo?, ¿cuál será su reacción?, ¿a dónde iré?, ¿qué haré después?, ¿cómo me quedaré?... Se debatía entre preguntas y contradicciones, entre dudas y recuerdos,...
Sabía que algunos pensaban que lo tenía merecido, ya que era ella la que debía poner fin a esa situación. Sí, sólo ella podía hacerlo y se sentía culpable por permitir que continuase. Llegó a sentir lástima de sí misma y también rabia.
"¿Y si tiene razón y yo lo desilusioné por mi forma de ser, por ser demasiado exigente demandándole atenciones?", "tal vez me merezco esto por no haber sabido comprenderlo".
Su cabeza era un torbellino de ideas y necesitaba pensar con claridad. El hecho de quedarse sin hacer nada, de dejarlo todo como estaba, le producía una fuerte desesperación y el hecho de acabar con su marido le producía extrañeza y miedo.
Pero lo tenía que hacer por ella, por su hijo. Se miraba y no se reconocía,¿ dónde estaba esa muchacha enamorada y llena de ilusiones?.
Tenía que hacerlo porque esa muchacha agonizaba pero aún no estaba muerta…
5 oct 2010
Dones amb Iniciativa Sant Adrià en el Consell de les Dones.
Dones amb Iniciativa Sant Adrià, tenim representaciò en el Consell Municipal de les Dones, en les quals están representats els partits politics de la nostra poblaciò, aixi com les diverses asociacions que tenim a la poblaciò.
El Consell Municipal de les Dones de Sant Adrià de Besòs és l'òrgan consultiu i de participació que integra i recull la pluralitat de grups i opinions de la ciutat en l'àmbit de la dona i la igualtat de gènere. El Consell Municipal de les Dones s té com a objectius:
1.Promoure i enfortir el teixit associatiu així com la participació dels diferents col·lectius de dones en les iniciatives que es donen al municipi.
2.Conèixer les diferents realitats i necessitats socials i territorials de les dones al municipi per tal d'identificar les circumstàncies sobre les quals cal actuar per a una efectiva igualtat de gènere.
3.Promoure i vetllar per l'aplicació del Pla municipal per a la igualtat d'oportunitats entre dones i homes, fer-ne el seguiment i generar noves propostes.
4.Sol·licitar informes i elaborar recomanacions sobre temes relacionats amb la igualtat d.oportunitats i la no discriminació per raó de gènere i/o sexe en les polítiques de les diferents àrees municipals.
5.Integrar la visió de les dones en les polítiques públiques municipals.
6.Promoure la informació, debat públic i denúncia de les condicions de vida de les dones que signifiquen discriminació per raó de gènere.
7.Conèixer i fer el seguiment de processos participatius que es portin a terme a la ciutat d'especial interès per l'àmbit de referència del Consell.
8.Qualsevol altra funció proposada pel Ple municipal que es consideri d.interès pel Consell Municipal de les Dones.El Consell Municipal de les Dones de Sant Adrià de Besòs és l'òrgan consultiu i de participació que integra i recull la pluralitat de grups i opinions de la ciutat en l'àmbit de la dona i la igualtat de gènere. El Consell Municipal de les D ...ones té com a objectius:
1.Promoure i enfortir el teixit associatiu així com la participació dels diferents col·lectius de dones en les iniciatives que es donen al municipi.
2.Conèixer les diferents realitats i necessitats socials i territorials de les dones al municipi per tal d'identificar les circumstàncies sobre les quals cal actuar per a una efectiva igualtat de gènere.
3.Promoure i vetllar per l'aplicació del Pla municipal per a la igualtat d'oportunitats entre dones i homes, fer-ne el seguiment i generar noves propostes.
4.Sol·licitar informes i elaborar recomanacions sobre temes relacionats amb la igualtat d.oportunitats i la no discriminació per raó de gènere i/o sexe en les polítiques de les diferents àrees municipals.
5.Integrar la visió de les dones en les polítiques públiques municipals.
6.Promoure la informació, debat públic i denúncia de les condicions de vida de les dones que signifiquen discriminació per raó de gènere.
7.Conèixer i fer el seguiment de processos participatius que es portin a terme a la ciutat d'especial interès per l'àmbit de referència del Consell.
8.Qualsevol altra funció proposada pel Ple municipal que es consideri d.interès pel Consell Municipal de les Dones.
El Consell Municipal de les Dones de Sant Adrià de Besòs és l'òrgan consultiu i de participació que integra i recull la pluralitat de grups i opinions de la ciutat en l'àmbit de la dona i la igualtat de gènere. El Consell Municipal de les Dones s té com a objectius:
1.Promoure i enfortir el teixit associatiu així com la participació dels diferents col·lectius de dones en les iniciatives que es donen al municipi.
2.Conèixer les diferents realitats i necessitats socials i territorials de les dones al municipi per tal d'identificar les circumstàncies sobre les quals cal actuar per a una efectiva igualtat de gènere.
3.Promoure i vetllar per l'aplicació del Pla municipal per a la igualtat d'oportunitats entre dones i homes, fer-ne el seguiment i generar noves propostes.
4.Sol·licitar informes i elaborar recomanacions sobre temes relacionats amb la igualtat d.oportunitats i la no discriminació per raó de gènere i/o sexe en les polítiques de les diferents àrees municipals.
5.Integrar la visió de les dones en les polítiques públiques municipals.
6.Promoure la informació, debat públic i denúncia de les condicions de vida de les dones que signifiquen discriminació per raó de gènere.
7.Conèixer i fer el seguiment de processos participatius que es portin a terme a la ciutat d'especial interès per l'àmbit de referència del Consell.
8.Qualsevol altra funció proposada pel Ple municipal que es consideri d.interès pel Consell Municipal de les Dones.El Consell Municipal de les Dones de Sant Adrià de Besòs és l'òrgan consultiu i de participació que integra i recull la pluralitat de grups i opinions de la ciutat en l'àmbit de la dona i la igualtat de gènere. El Consell Municipal de les D ...ones té com a objectius:
1.Promoure i enfortir el teixit associatiu així com la participació dels diferents col·lectius de dones en les iniciatives que es donen al municipi.
2.Conèixer les diferents realitats i necessitats socials i territorials de les dones al municipi per tal d'identificar les circumstàncies sobre les quals cal actuar per a una efectiva igualtat de gènere.
3.Promoure i vetllar per l'aplicació del Pla municipal per a la igualtat d'oportunitats entre dones i homes, fer-ne el seguiment i generar noves propostes.
4.Sol·licitar informes i elaborar recomanacions sobre temes relacionats amb la igualtat d.oportunitats i la no discriminació per raó de gènere i/o sexe en les polítiques de les diferents àrees municipals.
5.Integrar la visió de les dones en les polítiques públiques municipals.
6.Promoure la informació, debat públic i denúncia de les condicions de vida de les dones que signifiquen discriminació per raó de gènere.
7.Conèixer i fer el seguiment de processos participatius que es portin a terme a la ciutat d'especial interès per l'àmbit de referència del Consell.
8.Qualsevol altra funció proposada pel Ple municipal que es consideri d.interès pel Consell Municipal de les Dones.
26 sept 2010
AL VOLTANT DE LA VAGA
A pocs dies del dimecres 29 de setembre, són moltes les notícies que circulen al voltant de la convocatòria de vaga. Per una banda, el govern que amb el seu tarannà tan autàrquic i poc conciliador no fa més que anar escalfant encara més el dia a dia dels ciutadans i ciutadanes d’un país que en poc temps ha passat de viure en una mena de “paradís”, on no hi faltava de res i nedàvem en abundancia, a una realitat fosca i plena d’estretors. I per l’altra, la poca informació que molts treballadors i treballadores tenen de la reforma laboral que tan poc consensuada vol tirar endavant el govern.
Cal però mantenir el cap fred i saber cercar la informació que ens pertoca i que ens deuen com a treballadors i treballadores . No fer cas de rumorologies que a vegades ens volen fer creure, ni fer cas dels maniqueísmes que certa part de la societat emprea com si fossin dimonis per fer circular com si d’una onada gegant es tractés, la por i la desconfiança.
És per això que cal que tothom exerceixi la seva llibertat individual i sigui conseqüent amb ell mateix i pensi també en el futur del seus fills i filles com a treballadors. Per què si aquesta reforma laboral tira endavant, què més podem esperar?
Cal però mantenir el cap fred i saber cercar la informació que ens pertoca i que ens deuen com a treballadors i treballadores . No fer cas de rumorologies que a vegades ens volen fer creure, ni fer cas dels maniqueísmes que certa part de la societat emprea com si fossin dimonis per fer circular com si d’una onada gegant es tractés, la por i la desconfiança.
És per això que cal que tothom exerceixi la seva llibertat individual i sigui conseqüent amb ell mateix i pensi també en el futur del seus fills i filles com a treballadors. Per què si aquesta reforma laboral tira endavant, què més podem esperar?
30 ago 2010
Carta al Periodico de Catalunya, per Montse Moritz
La nostra companya Montse Moritz, va fer arrivar una carta al Periodico de Catalunya, donant la seva opiniò sobre el tema politic que estem vivint actualment. Aquesta carta va ser publicada al Periodico el mes de juliol.
GENERACIÓ DESENCANTADA
Després d’anys de lluita i reinvindicacions, arrivem a aquell punt de desencant, de desencís, de desengany….On han quedat aquelles pancartes que “cridaven” i demanaven un aire nou, un àmbit diferent on totes les idees tants anys amagades puguessin aparèixer? Tots el que com jo creiem permanentment en aquelles esquerres que iniciaven un temps esperançador veiem ara que malgrat cridar-les amb veu ben alta i forta, avui formen ja part de tots aquells records de cadascuna de les nostres vides. Com a espectadors assistim a una fractura dificilment salvable de tots aquells principis honestos i clars en els que vàrem creure tota una generació un dia no molt llunyà. Avui l’ambició i el poder han deixat enrera els colors, les idees i sobretot, a les persones que en èpoques claus ens van enlluernar amb una dialèctica buida i plena de demagogia
GENERACIÓ DESENCANTADA
Després d’anys de lluita i reinvindicacions, arrivem a aquell punt de desencant, de desencís, de desengany….On han quedat aquelles pancartes que “cridaven” i demanaven un aire nou, un àmbit diferent on totes les idees tants anys amagades puguessin aparèixer? Tots el que com jo creiem permanentment en aquelles esquerres que iniciaven un temps esperançador veiem ara que malgrat cridar-les amb veu ben alta i forta, avui formen ja part de tots aquells records de cadascuna de les nostres vides. Com a espectadors assistim a una fractura dificilment salvable de tots aquells principis honestos i clars en els que vàrem creure tota una generació un dia no molt llunyà. Avui l’ambició i el poder han deixat enrera els colors, les idees i sobretot, a les persones que en èpoques claus ens van enlluernar amb una dialèctica buida i plena de demagogia
27 jul 2010
graffitis a Sant Adrià
Fa uns mesos els Joves d'Iniciativa de Sant Adrià, van posar en marxa un concurs de graffitis, per donar lliure expresió a l'art dels graffitis.
La ciutat va donar suport a aquesta iniciativa deixant que algún artista graffiter de la ciutat pintesi la seva reixa., Aquet cap de setmana es va fer al Centre Caní Sant Adrià, que amb un disseny de la filla de la propietaria i adaptat per el graffiter, va donar color a aquet comerç emplaçat en el centre de la ciutat.
Abans la reixa de la nostra seu d'Iniciativa per Catalunya els Verds, va ser pintada tambè per el mateix noi amb els colors caracteristics del nostre partit.L'art del graffiti va escomençar als anys 60 a Nova York, vinculat a la música hip hop, en la qual els artistes signaven en els murs de la ciutat per reivindicar un estil de vida.
Sense dubte aquet art urbá dona color als comersos que cedeixen les seves reixes per fer una atractiva imatge del seu negoci.
13 jul 2010
MANIFESTACIÒ PER L'ESTATUT
El president d'ICV Sant Adrià Gregorio Camacho, acompanyat d'una representaciò d' ICV Sant Adrià, Joves ICV, I Dones amb Iniciativa Sant Adrià vam formar pert de més d'un miliò de persones en la manifestaciò per l' Estatut.
Darrere de la pancarta "SOM UNA NACIÒ, NOSALTRES DECIDIM. VOLEM TOT L'ESTATUT". ICV va celebrar que els ciutadans responguesim massivament a la sentència del TC contra l'Estatut.
El president d'ICV , Joan Saura va assegurar que la ciutadanía va respondre a la provocaciò i a la irresposabilitat del TC i a emplaçat al govern a rescontruir el pacte constitucional.
Per altre banda el secretari d'ICV Joan Herrera va a ssegurar que ara es el govern espanyol el que ha de moure fitxa després de la resposta dels catalans davant la sentència del TC.
Durant la jornada es van sentir els crits dels ciutadans a favor de l' Estatut, tot això acompanyat d'espontanis cantant Els Segadors, i grups de castellers que en el seu espectacle van fer mès entranyable aquesta manifestaciò multitudinaria.
Darrere de la pancarta "SOM UNA NACIÒ, NOSALTRES DECIDIM. VOLEM TOT L'ESTATUT". ICV va celebrar que els ciutadans responguesim massivament a la sentència del TC contra l'Estatut.
El president d'ICV , Joan Saura va assegurar que la ciutadanía va respondre a la provocaciò i a la irresposabilitat del TC i a emplaçat al govern a rescontruir el pacte constitucional.
Per altre banda el secretari d'ICV Joan Herrera va a ssegurar que ara es el govern espanyol el que ha de moure fitxa després de la resposta dels catalans davant la sentència del TC.
Durant la jornada es van sentir els crits dels ciutadans a favor de l' Estatut, tot això acompanyat d'espontanis cantant Els Segadors, i grups de castellers que en el seu espectacle van fer mès entranyable aquesta manifestaciò multitudinaria.
22 jun 2010
FORUM D' EQUITAT I DRET DE LES DONES
El passat 19 de juny vam asistir al Forum d'equitat i drets de les dones, dintre del procés participatiu del programa electoral d' ICV-EUiA.
En el forum vam contar en la presencia de Mercè Civit, responsable de Dones EUiA i
Diputada d' ICV-EUiA al Parlament de Catalunya.
Mercè Claramunt , presidenta de Dones amb Iniciativa i Vicepresidenta d' ICV.
El Fòrum va constar de treball en tallers, cada taller va tindre una ponent i una relatora. Es van distribuir en tres grups que feiem propostes en relaciò al taller escollit.
Els tallers tractaven:
-Economia i Treball
-Estat del Benestar
-Drets de les Dones.
Mercè Claramunt en la seva participaciò, fa resaltar les dificultats encara que es troben les dones davant de la politica, encara son poques les que es dediquen aquet ambit, i les que hihan encara no son gaire visibles davant la societat.
Demana remodelar les lleis perque siguin mes ministeris els ocupats per dones.
Remarca la diferencia salarial de les dones davant als homes i ocupen treballs de menys reconeixement.
:
Finalment, es va dur a terme el col·loqui entre el secretari general d'ICV i cap de llista per les properes eleccions al Parlament, Joan Herrera, i un grup de dones expertes en diferents temes – com economia i treball, salut de les dones, conciliació, pobresa, etc. –, el debat va ser moderat per Dolors Camats.
Joan Herrera va mostrar la seva preocupació davant de la involució de l'Estat del Benestar i dels drets socials i laborals
per això va incidir que la reforma laboral portada a terme per el govern del sr.Zapatero perjudica seriament a les dones ja que afecta si es més al salari precari d'alguns oficis.
Cristina Carrasco, Professora del departament de Teoria Econòmica de la Universitat de Barcelona, va parlar de pressupostos públics amb sensibilitat de gènere, i de recuperar l’experiència femenina
Rosa Bofill, Responsable de la Secretaria de la Dones de CCOO, va parlar de que cal assolir el desenvolupament màxim de les lleis que ja tenim, com la d’igualtat, que no es compleix, i va proposar la creació d’una inspecció de treball més forta, amb una secció especialitzada en gènere.
Cristina Sánchez Miret, Doctora en Sociologia, va parlar de la dificultat de trencar amb els estereotips, dels quals va al·legar que vivim, i va demandar un canvi cultural, que sense els homes no serà possible A més, va mostrar la seva preocupació per la reproducció dels rols per part dels i les joves, i va incidir en que tenim una lectura en masculí del que implica el treball familiar i projecte educatiu a les escoles.
Montse Pineda,
Coordinadora d’Incidència política de l’Associació “Creación Positiva, va assegurar que el patriarcat i els sistema capitalista ens emmalalteixen i ens maten, tant de forma simbòlica com real, però de forma diferent als homes que a les dones, i va criticar la medicalització a la que ens sotmet el sistema, i la visió androcèntrica i tan sols centrada en les malalties i no en les persones, que dones les institucions sanitàries. Va acabar la seva intervenció criticant el paper de les farmacèutiques i reivindicant una revisió del sistema de salut i l’impacte que té aquest en la salut de les persones
Al Fórum vam asistir gairebè cent persones en les cuals encara es notaba la mancança d'homes en un acte per l'igualtat.
14 jun 2010
Curs Primers Auxilis.
Els dies 10 i 11 de juny, Protecciò Civil va impartir un curs de Primers Auxilis a les seves instalacions.
El curs impulsat per Dones amb Iniciativa de Sant Adrià de Besòs, mitjançant el Consell de la Dona de aquet municipi, va comtar en asistentes de diferents edats, els cuals vam seguir les explicacions de Juan Carlos i Rafa els dos voluntaris que van fer aquet curs. Amb ells em après:
-Prevenciò del foc i actuaciò dintre de la llar en cas d' incendi.
-Curar ferides i cremades.
-Reanimaciò.
-Diferencies entre un infart i una angina de pit.
-Utilizaciò d'un extintor
-Ennuegament, tant d'adult com de nadons.
-Masatge cardiac
-Tecniques d'asistencia en cas d'accident tant domestic com a la via pública.
-Importancia de la prevenciò en els accidents de trafic.
Cal insistir en la tasca d'aquesta asociaciò de voluntaris que dediquen el seu temps i esforç per els cuitadans,
poc valorada per la societat al no entendre be la dedicaciò i els actes que porten a terme. Son una ajuda importantisima tant en la colaboraciò amb els cosos de la Policia, Bombers i d'altres organismes inclosos els sanitaris.
La seva tasca es completamete altruista, donant el seu temps a la preparaciò de cursos de formaciò per cualificar-se perfectament per les feines que desenvolupen.
Volem donar les gracies a tots els asistentes al curs per el seu interés, i sobre tot als voluntaris Juan Carlos i Rafa qeu van fer que les classes fosin distretes i d' alt valor d' aprenentatge.
El curs impulsat per Dones amb Iniciativa de Sant Adrià de Besòs, mitjançant el Consell de la Dona de aquet municipi, va comtar en asistentes de diferents edats, els cuals vam seguir les explicacions de Juan Carlos i Rafa els dos voluntaris que van fer aquet curs. Amb ells em après:
-Prevenciò del foc i actuaciò dintre de la llar en cas d' incendi.
-Curar ferides i cremades.
-Reanimaciò.
-Diferencies entre un infart i una angina de pit.
-Utilizaciò d'un extintor
-Ennuegament, tant d'adult com de nadons.
-Masatge cardiac
-Tecniques d'asistencia en cas d'accident tant domestic com a la via pública.
-Importancia de la prevenciò en els accidents de trafic.
Cal insistir en la tasca d'aquesta asociaciò de voluntaris que dediquen el seu temps i esforç per els cuitadans,
poc valorada per la societat al no entendre be la dedicaciò i els actes que porten a terme. Son una ajuda importantisima tant en la colaboraciò amb els cosos de la Policia, Bombers i d'altres organismes inclosos els sanitaris.
La seva tasca es completamete altruista, donant el seu temps a la preparaciò de cursos de formaciò per cualificar-se perfectament per les feines que desenvolupen.
27 may 2010
Xerrada-col.loqui Dones amb Iniciativa.
El dia 25 de maig Dones amb Iniciativa de Sant Adrià , vam fer una xerrada col.loqui amb la presencia de Mercè Claramunt, presidenta de Dones amb Iniciativa i vicepresidenta de Iniciativa per Catalunya Verds, Gregorio Camacho , presindent d' ICV Sant Adrià i Eva Garcia- Rojo , responsable de Dones amb iniciativa:
Des de Dones amb Iniciativa de Sant Adrià no volen deixar de banda aspectes que ens afecten de manera especial a les dones i que tractarem avui, com són:
- Sortides per la crisi
- Dones i economia verda.
-Conciliaciò laboral.
CONCILIACIÓ LABORAL
El tema de la conciliació laboral ens preocupa. No estem d’acord amb la nova llei que durà a terme el govern del Sr. Zapatero que comporta la retallada de diverses ajudes que es donaven fins ara, com el xec bebè.
Des de Dones amb Iniciativa sempre hem entès que es tractava d'una ajuda que, a l'igual que els famosos 400 euros, no estava ben plantejada ja que el podien rebre totes les dones, encara que fossin riques.
Potser hagués estat més interessant invertir aquest diners en construir i dotar escoles bressols públiques.
De totes maneres, per determinades famílies més desafavorides aquesta era una ajuda important. Creiem, doncs, que la retallada d’aquest ajut incrementa la problemàtica de la dona en quant a la ja malaurada economia de la llar, deixant de ser aquest un incentiu pel creixement del nombre de naixements en el nostre país.
A Sant Adrià de Besòs hem construït una escola bressol pública al marge esquerre del riu, però no és suficient, volem crear-ne una de nova a l'altre marge. Cal tenir en compte que la manca de places incrementa els problemes de conciliació laboral, ja que encara som majoritàriament dones les que renunciem a la feina per la criança del fills i filles i les que patim, en molts casos, desigualtats i discriminacions laborals.
Amb aquesta finalitat i per poder tirar endavant projectes com aquest necessitem tenir més pes i ser més forts a l'Ajuntament
Per altra banda, la retallada que afecta a la llei de la dependència ens implica directament a les dones, ja que, tradicionalment, ha esta la dona qui ha portat el pes més important tenint cura del membre de la família dependent.
Són moltes les dones que han renunciat a la seva feina per cuidar a algú del seu entorn. La llei de dependència fou creada per millorar aquesta situació i ara, en temps de crisi, les classes mes desfavorides patiran la retallada d’aquests ajuts
.
Una crisi, l’actual, ha portat al nostre municipi durant el mes d'abril a tenir 3.500 aturats i aturades. Els sectors econòmics que reben més atenció per part dels medis són els dominats pels homes, ens referim principalment a la construcció i a la indústria de l’automòbil. Paral•lelament, el comerç minorista i el sector serveis, ocupats fonamentalment per dones, reben molta menys atenció.
Laboralment, les dones ens trobem, encara en el segle XXI, discriminades i en pitjors condicions: molts dels contractes són a temps parcial, ocupem places de treball menys qualificat, els salaris que cobrem són menors, etc.
Creiem que la recessió econòmica no ha de fomentar la desigualtat entre homes i dones. Necessitem fer polítiques per l'educació en la igualtat entre ambdós sexes.
DONES I ECONOMIA VERDA
L'etapa de creixement econòmic a Espanya s'ha basat en el benefici a curt termini, sobre una base especulativa i amb una sobreexplotació dels recursos naturals a partir d’un consum insostenible amb fort impacte ambiental. En són un exemple la indústria automobilística, les segones residències o el turisme.
Malgrat viure una crisi centrada en els sectors de la indústria, la construcció i les finances, sectors majoritàriament masculins, en el nostre país, a dia d’avui, hi ha 2.5 milions de dones ocupades menys que homes ocupats.
Tenint en compte que el nostre país es troba a la cua d’Europa pel que fa a la despesa pública en serveis de benestar, es podria haver apostat per la construcció d’una societat més benestant, on les necessitats reals i quotidianes de les persones –com ara la qualitat alimentària, la mobilitat quotidiana, l’atenció a les persones grans, o els serveis domiciliaris de proximitat- ocupessin el lloc més rellevant de l’economia.
Ara tenim l’oportunitat de provocar, des de l’àmbit públic, un gir cap al benestar quotidià com a font de riquesa econòmica i de sostenibilitat ambiental.
Des d'ICV SANT ADRIÀ estem posant el nostre granet de sorra per donar la volta a aquesta situació.
En el nostre municipi hem pres unes mesures per la millora del medi ambient i del nostre entorn, instal•lant un numero considerable de plaques fotovoltaiques en diferents edificis públics de la nostra ciutat com són la Biblioteca, el CEIP Pompeu Fabra i l'edifici Besós. També hem instal•lat plaques solars en els edificis de la policia local, el poliesportiu Besós i el poliesportiu Ricart
També hem afavorit la construcció de la xarxa per l'aprofitament de l'aigua freàtica procedent de dos pous del marge dret del municipi per regar diferents zones verdes com són: els parcs del Besòs, de la Mina, del Fòrum i de la Pau, els camps de futbol del Besòs, els horts urbans, els jardins del museu de la immigració i les zones verdes del carrer Guipúscoa. Això suposa un estalvi energètic important, ja que la utilització d'aigua potable té uns costos de potabilització, transport, bombament, etc.
Un altre fet significatiu es el factor de gènere en l’ús dels medis de transport. Un estudi ha determinat el 80% de persones que entren a Barcelona per la Gran Via en cotxe privat son homes i que la majoria de dones ho fan utilitzant el transport públic.
Des de Dones amb Iniciativa de Sant Adrià, us convidem el proper dia 12 de juny a la fira de Medi Ambient. La fira comptarà amb diferents stands que ens ensenyaran l'aplicació pràctica de l'economia verda: des de l’ús de l’energia, l’aprofitament de l’aigua, el consum responsable. També es realitzaran tallers i activitats adreçades als mes petits, projeccions i moltes altres activitats vinculades amb el medi ambient
Des de Dones amb Iniciativa de Sant Adrià no volen deixar de banda aspectes que ens afecten de manera especial a les dones i que tractarem avui, com són:
- Sortides per la crisi
- Dones i economia verda.
-Conciliaciò laboral.
CONCILIACIÓ LABORAL
El tema de la conciliació laboral ens preocupa. No estem d’acord amb la nova llei que durà a terme el govern del Sr. Zapatero que comporta la retallada de diverses ajudes que es donaven fins ara, com el xec bebè.
Des de Dones amb Iniciativa sempre hem entès que es tractava d'una ajuda que, a l'igual que els famosos 400 euros, no estava ben plantejada ja que el podien rebre totes les dones, encara que fossin riques.
Potser hagués estat més interessant invertir aquest diners en construir i dotar escoles bressols públiques.
De totes maneres, per determinades famílies més desafavorides aquesta era una ajuda important. Creiem, doncs, que la retallada d’aquest ajut incrementa la problemàtica de la dona en quant a la ja malaurada economia de la llar, deixant de ser aquest un incentiu pel creixement del nombre de naixements en el nostre país.
A Sant Adrià de Besòs hem construït una escola bressol pública al marge esquerre del riu, però no és suficient, volem crear-ne una de nova a l'altre marge. Cal tenir en compte que la manca de places incrementa els problemes de conciliació laboral, ja que encara som majoritàriament dones les que renunciem a la feina per la criança del fills i filles i les que patim, en molts casos, desigualtats i discriminacions laborals.
Amb aquesta finalitat i per poder tirar endavant projectes com aquest necessitem tenir més pes i ser més forts a l'Ajuntament
Per altra banda, la retallada que afecta a la llei de la dependència ens implica directament a les dones, ja que, tradicionalment, ha esta la dona qui ha portat el pes més important tenint cura del membre de la família dependent.
Són moltes les dones que han renunciat a la seva feina per cuidar a algú del seu entorn. La llei de dependència fou creada per millorar aquesta situació i ara, en temps de crisi, les classes mes desfavorides patiran la retallada d’aquests ajuts
.
Una crisi, l’actual, ha portat al nostre municipi durant el mes d'abril a tenir 3.500 aturats i aturades. Els sectors econòmics que reben més atenció per part dels medis són els dominats pels homes, ens referim principalment a la construcció i a la indústria de l’automòbil. Paral•lelament, el comerç minorista i el sector serveis, ocupats fonamentalment per dones, reben molta menys atenció.
Laboralment, les dones ens trobem, encara en el segle XXI, discriminades i en pitjors condicions: molts dels contractes són a temps parcial, ocupem places de treball menys qualificat, els salaris que cobrem són menors, etc.
Creiem que la recessió econòmica no ha de fomentar la desigualtat entre homes i dones. Necessitem fer polítiques per l'educació en la igualtat entre ambdós sexes.
DONES I ECONOMIA VERDA
L'etapa de creixement econòmic a Espanya s'ha basat en el benefici a curt termini, sobre una base especulativa i amb una sobreexplotació dels recursos naturals a partir d’un consum insostenible amb fort impacte ambiental. En són un exemple la indústria automobilística, les segones residències o el turisme.
Malgrat viure una crisi centrada en els sectors de la indústria, la construcció i les finances, sectors majoritàriament masculins, en el nostre país, a dia d’avui, hi ha 2.5 milions de dones ocupades menys que homes ocupats.
Tenint en compte que el nostre país es troba a la cua d’Europa pel que fa a la despesa pública en serveis de benestar, es podria haver apostat per la construcció d’una societat més benestant, on les necessitats reals i quotidianes de les persones –com ara la qualitat alimentària, la mobilitat quotidiana, l’atenció a les persones grans, o els serveis domiciliaris de proximitat- ocupessin el lloc més rellevant de l’economia.
Ara tenim l’oportunitat de provocar, des de l’àmbit públic, un gir cap al benestar quotidià com a font de riquesa econòmica i de sostenibilitat ambiental.
Des d'ICV SANT ADRIÀ estem posant el nostre granet de sorra per donar la volta a aquesta situació.
En el nostre municipi hem pres unes mesures per la millora del medi ambient i del nostre entorn, instal•lant un numero considerable de plaques fotovoltaiques en diferents edificis públics de la nostra ciutat com són la Biblioteca, el CEIP Pompeu Fabra i l'edifici Besós. També hem instal•lat plaques solars en els edificis de la policia local, el poliesportiu Besós i el poliesportiu Ricart
També hem afavorit la construcció de la xarxa per l'aprofitament de l'aigua freàtica procedent de dos pous del marge dret del municipi per regar diferents zones verdes com són: els parcs del Besòs, de la Mina, del Fòrum i de la Pau, els camps de futbol del Besòs, els horts urbans, els jardins del museu de la immigració i les zones verdes del carrer Guipúscoa. Això suposa un estalvi energètic important, ja que la utilització d'aigua potable té uns costos de potabilització, transport, bombament, etc.
Un altre fet significatiu es el factor de gènere en l’ús dels medis de transport. Un estudi ha determinat el 80% de persones que entren a Barcelona per la Gran Via en cotxe privat son homes i que la majoria de dones ho fan utilitzant el transport públic.
Des de Dones amb Iniciativa de Sant Adrià, us convidem el proper dia 12 de juny a la fira de Medi Ambient. La fira comptarà amb diferents stands que ens ensenyaran l'aplicació pràctica de l'economia verda: des de l’ús de l’energia, l’aprofitament de l’aigua, el consum responsable. També es realitzaran tallers i activitats adreçades als mes petits, projeccions i moltes altres activitats vinculades amb el medi ambient
15 abr 2010
Manifets d'homenatge a la II República 2010
El 14 d’abril de 1931 es proclamava la II República, ara fa 79 anys. El 9 de desembre de 1931, les Corts republicanes van promulgar la Constitució més avançada del seu temps, que en l’article primer definia a l’Estat espanyol com “una República democràtica de treballadors de tota classe, que s’organitza en règim de lli ...bertat i de justícia” i oferia una resposta política a la pluralitat nacional de l’Estat espanyol reconeixent els Estatuts d’Autonomia de Catalunya, Euskadi i Galícia.
La II República va ser el moment més avançat de desenvolupament de la democràcia a Catalunya i a l’Estat Espanyol perquè va suposar l’inici d’unes polítiques favorables als drets de les classes populars i als drets nacionals de Catalunya com no s’havien donat mai: igualtat entre homes i dones, promoció de l’ensenyament públic i laic, dret al treball, a la terra, a la salut.
La II República va aixecar l’ànim del poble amb un programa alternatiu al vell règim cacic de la Restauració, amb un programa de canvi social basat en la reforma agrària, la setmana laboral i el protagonisme del moviment obrer, la separació de l’Estat i de l’església, el control democràtic dels cossos armats, una ambiciosa feina educativa i cultural Entre els principals avanços, la República va obrir la porta a la participació política de les dones, que van conquerir el dret a vot, el matrimoni civil i el dret al divorci. La República és una forma d’estat que els ciutadans es van dotar de manera democràtica, i que va ésser truncada per un cop d’Estat feixista el que va posar fi a un govern legítim i a un model d’Estat democràtic.
Per tots aquest motius la data del 14 d’abril de 1931 és un referent per a la democràcia i la llibertat, i volem remarcar que ICV es hereva dels valors avui de la II República, que es van intentar destruir mitjançant el cop feixista del 1936, com la llibertat, la modernitat, la justícia, l’autogovern, la defensa dels més desafavorits, l’aposta per la sanitat pública, la separació Església/Estat, l’impuls de lleis pioneres com la del divorci o l’avortament, la defensa de l’ensenyament laic i el rebuig a la guerra.
El 14 d’abril és un dia per a homenatjar els lluitadors i les lluitadores que van defensar la República, durant la Guerra Civil, i a aquelles persones que després van oposar-se al franquisme amb totes les conseqüències. Entre elles molts ciutadans de la nostra Ciutat de Sant Adrià de Besòs.
És el moment de recordar a les víctimes dels bombardejos franquistes que durant la Guerra Civil van colpejar durament Catalunya. La resistència del nostre poble no pot ser oblidat.
Una resistència que també pot ser personificada en centenars de persones del nostre poble que durant la república, la Guerra Civil i la llarga nit del franquisme va continuar lluitant per la dignitat i la llibertat, mantenint viva la consciència social, i l’esperança del retorn dels drets civils i de la democràcia. Mai oblidarem a companys que exemplifiquen aquesta lluita i que ja no estan amb nosaltres.
No podem permetre que quedin en l’oblit el paper que la societat i, al front de la mateixa, els nostres representants de la República varen jugar, en l’avanç en la transformació de la nostra societat, en defensa de les llibertats individuals i col·lectives i per la justícia social.
És per tot això que considerem un avenç molt important que el Parlament de Catalunya hagi aprovat la Llei del Memorial Democràtic ja que fa un reconeixement de la legalitat republicana i dels lluitadors i de les lluitadores per la llibertat i també perquè, per primera vegada, es crea un instrument institucional destinat a recuperar la memòria històrica amb la participació de la societat.
Així mateix considera insuficient la coneguda com a “Llei de la memòria” aprovada pel Govern Espanyol. I això perquè és una llei que no declara il·legal el règim de Franco, que no anul·la els judicis sumaríssims com el que es va fer contra el President Companys.
A nivell local, fem una crida a que les institucions locals facin seu aquest homenatge. L’Ajuntament de Sant Adrià de Besòs ha de institucionalitzar el reconeixement anyal a la II República i els valors que representa posant els recursos per que aquest homenatge tingui un caire popular, divulgatiu i reivindicatiu.
Per últim, ho direm una vegada més: des d'ICV SANT ADRIÀconsiderem que la República és la forma d’Estat més democràtica i la més moderna. La monarquia és una institució obsoleta que cal superar.
Volem reiterar la condemna a l’aixecament militar del 18 de juliol de 1936, contra el poble i el govern legítim de la II República espanyola.
Des d'Iniciativa per Catalunya Verds de Sant Adrià de Besòs volem recordar la II República Espanyola i fer un homenatge públic coincident amb el 79è aniversari de la II República.
Per últim només volem afegir que en l'actual context mundial, i també davant la difícil conjuntura social i política que afronten ara mateix Catalunya i Espanya, els valors republicans de democràcia, igualtat, justícia, laïcitat i llibertat són avui més vigents que mai i per aquest motiu cal continuar-los reivindicant. A més a més volem expressar la voluntat d'Iniciativa per Catalunya Verds de Sant Adrià que aquesta sigui la forma de govern del nostre país en un futur proper.
24 mar 2010
Visita de Joan Herrera
El pasado dia 22 de marzo, recibimos en nuestra sede la visita de Joan Herrera que se interesó de las actividades que llevamos a cabo en nuestro municipio desde ICV Sant Adrià. Seguidamente participó en "La Tertulia con café" que se realiza en la biblioteca municipal en la cual el invitado comparte ruegos y preguntas que realizan los tertulianos. Acompañamos a Joan Herrera en este debate, en el cual se trataron diferentes temas que inquietan a los ciudadanos, como la crisis, el problema de los jovenes y vivienda, educación, etc.
http://joanherreratorres.blogspot.com/
14 mar 2010
Dia de la dona trevalladora
El proper dia 20 de març tornarem a exposar aquesta exposiciò per tal que els ciutadans del nostre municipi puguin gaudir en nosaltres de la nostra tasca que conjuntament amb els nostres companys masculins d´ Icv fem un treball d´ equip.
2 mar 2010
8 de març
Ann trevalla de nit de dona de la neteja en una universitat que no podrá mai estudiar. Viu en una caravana de la seva mare al voltant de Vancouver. Aquesta existencia que no la fa feliç cambia el dia que li fan un reconeixement medic,llavors Ann descubreix sotadament el plaer de viure.
17 feb 2010
Poesia para mujeres ,enviado por gentileza de Montse Moritz.
Y Dios me hizo mujer,
de pelo largo,ojos,
nariz y boca de mujer.
Con curvas y pliegues,
y suaves hondonadas
y me cavó por dentro,
me hizo un taller de seres humanos.
Tejió delicadamente mis nervios
y balanceó con cuidado
el número de mis hormonas.
Compuso mi sangre y
y me inyectó con ella
para que irrigara
todo mi cuerpo;
nacieron así las ideas,
los sueños, el instinto.
Todo lo que creó suavemente
a martillazos de soplidos
y a taladrazos de amor,
las mil y una cosas que me hacen mujer
todos los dias
por las que me levanto orgullosa
todas las mañanas
y bendigo mi sexo.
GIOCONDA BELLI(EL OJO DE LA MUJER)
de pelo largo,ojos,
nariz y boca de mujer.
Con curvas y pliegues,
y suaves hondonadas
y me cavó por dentro,
me hizo un taller de seres humanos.
Tejió delicadamente mis nervios
y balanceó con cuidado
el número de mis hormonas.
Compuso mi sangre y
y me inyectó con ella
para que irrigara
todo mi cuerpo;
nacieron así las ideas,
los sueños, el instinto.
Todo lo que creó suavemente
a martillazos de soplidos
y a taladrazos de amor,
las mil y una cosas que me hacen mujer
todos los dias
por las que me levanto orgullosa
todas las mañanas
y bendigo mi sexo.
GIOCONDA BELLI(EL OJO DE LA MUJER)
31 ene 2010
Benvinguts
Dones ICV Sab som un grup de dones vinculades a Iniciativa Per Catalunya Verds, que lliutem per l´igualtat de sexes, promoven la comunicació i l´intercanvi d´idees i solitaritat entre les dones.
Aquet blog neix de l´ilusió de totes les dones que formem ICV Sant Adrià per compartir amb tots i totes vosaltres la nostra tasca dintre del nostre municipi.
Aquet blog neix de l´ilusió de totes les dones que formem ICV Sant Adrià per compartir amb tots i totes vosaltres la nostra tasca dintre del nostre municipi.
Desitjem us agradi i gaudiu amb nosaltres tots els proyectes i ilusions que tenim d´ara en endavant. Gracies a tots per el vostre suport.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
