Elizabeth Eidenbenz, nascuda a Zuric, Suïsa, el 12 de juny de 1913, va ser una mestra i infermera funadora de La Maternitat d'Elna, que entre 1939 i 1944 va aconseguir salvar aproximadament a uns 600 nens entre refugiats republicans espanyols i jueus que fugien de la invasió nazi. Va treballar com a mestra en diferents escoles de Suisa i Dinamarca fins que va decidir integrar-se en l'Assciació d'Ajuda als Nens de la guerra.
Va arribar a Madrid el 24 d'abril de 1937 com a volutària per ajudar a mares i nens durant la guerra civil espanyola, formant part d'un enviament d'ajuda humana i material. Desprès de la caiguda de la república , els exiliats es van haver de refugiar en els camps francesos en els que molts d'ells van morir per desnutrició, malalties i altres tipus de misèries. A causa de això qualsevol dona embarassada estava condemnada a perdre el seu fill, o pitjor morir ella en el part. Per això l'Elizabeth va decidir convertir un palauet abandonat a Elna ( al costat del camp d'Argelès-sur-Mer) en una llar de maternitat.
L'ofensiva va provocar l'èxode massiu de 400.000 persones que van creura la frontera cap a territori francès sota la condició de lliurar les seves armes al govern d'aquell país. Aquesta massa de refugiats incloïa uns 220.000 soldats de l'exèrcit republicá, 60.000 homes adults no combatents, 10.000 ferits i 17.000 dones i nens.
Les dones embarassades donavem a llum directament en la sorra de les platges franceses sense ajuda ni privadesa alguna. I això era sinònim de mort. La mortalitat infantil en els camps de refugiats francesos de 1939 era del 95,7 % . El treball de l'Elizabeth era, per tant, totalment contracorrent : a favor de la vida i la dignitat.
juntament amb un grup de dones embarassades i diverses infermeres volùntaries com ella, va condicionar una casaabandonada en Elna.
D'ella diuen que era generosa , discreta , que no volia acaparar protagonisme, enormement valent i que no es rendia mai. si els gerdarmes venien a per una mare, es quadrava i deia " Això es Suïsa". La maternitat es va convertir en un oasi de pau , d'ajuda mutua i felicitat enmig dels horrors de la guerra . I gràcies a això 597 nens i nenes van neixer i van sobreviure. Finalment aquest centre maternal d'Elna va ser tancat per els nazis.
En unes declaracions l'Elizabeth va dir: desgraciadament per tots els que treballàvem a favor de la pau i de la llibertat, vam haver de retrocedir enmig del'èxode republicá, i la Marenitat d'Elna va ser l'última parada d'un final de trajecte per a molts. amb tot, tinc la satisfacció personal que aquell loc va ser una illa de pau enmig de l'infren. Era com una bombolla d'oxigen necessaària per recuperar-se i continuar vivint , a un altre país potser , o en un altre ordre, si es tornava a casa, però per continuar endavant en tots els casos.
