Manifest 8 de març de 2011
A les portes d’un nou 8 de març, dia de la dona treballadora, des de Dones amb
Iniciativa Sant Adrià, volem reiterar i reforçar el nostre compromís i
responsabilitat amb l’avenç de les polítiques d’igualtat.
Mesures necessàries per abordar la desigualtat laboral persistent encara entre
homes i dones. I encara agreujades a dia d’avui, en plena època de crisi. Ja
que podem constatar un creixement força important de la desocupació laboral
de les dones.
El mercat laboral segueix destacant per la segregació ocupacional que situa
majoritàriament les dones, en ocupacions i sectors menys valorats socialment
i econòmicament.
Això ens situa davant un problema de desigualtat laboral, que s’agreuja en
grups de dones especialment vulnerables: joves,immigrades, amb alguna
discapacitat… per tant, no és només “un problema de dones”, és, un problema
social i mot, real.
La crisi actual centrada, en principi, en els sectors que majoritàriament són
ocupats pels homes, ens dóna una xifra però en la que, a dia d'avui, l’ocupació
femenina és 2.000.000 menys que la dels homes; la taxa d'activitat femenina
és 8 punts inferior i la taxa d'atur, és superior per les dones que pels homes. La
crisis ha provocat que durant tot el 2010 l'atur ha augmentat més entre les
dones que entre els homes.
D'altra banda el nostre sistema de serveis socials és insuficient i deixa en mans
de les dones la cura i atenció dels membres més desvalguts de la família.
Des de Dones amb Iniciativa Sant Adrià demanem respostes de les
administracions públiques que garanteixin condicions laborals i salarials dignes
a les persones dedicades a la cura, i es prenguin mesures que facin aflorar
l'economia submergida, que manté moltes dones sota el llindar de la pobresa,
sense drets laborals i fora dels circuits de l'Estat del Benestar.
Inversió en polítiques socials i serveis públics gratuïts i de qualitat: serveis
sanitaris, educatius i d'atenció de les persones grans.
El respecte per la salut i el medi ambient. Les mesures per sortir de la crisi en
cap cas poden anar en detriment de la salut de les dones ni del territori.
Per això demanem als nostres companys masculins integrants dels nombrosos
moviments socials, per recordar una vegada més la necessitat de construir
alternatives conjuntament.
No volem deixar de banda tampoc, un fet que marca molt a la dona: la violència
masclista en els llocs de treball. Moltes vegades silenciada per por a perdre la
seva feina i veure’s privada del sou necessari per tirar endavant la família.
